El 6 de febrer és el Dia Mundial de Tolerància Zero amb la Mutilació Genital Femenina. Cada dia 6.000 nenes d'entre 4 i 10 anys són sotmeses a aquesta pràctica segons UNICEF. L'activista Bombo Ndir explica a NacióDigital la seva experiència combatent la mutilació.
Avui 6 de febrer es commemora el Dia Mundial de Tolerància Zero amb la Mutilació Genital Femenina (MGF). Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), la MGF comprèn aquells procediments que, de forma intencional i per motius no mèdics, alteren o lesionen els òrgans genitals femenins.
"Per què a mi no em feu una cerimònia tan maca com la que li han fet a la meva companya de classe" –va preguntar amb enveja la Bombo Ndir quan tenia 11 anys– "Tu ets dona i ets musulmana com ella, però nosaltres no seguim aquesta tradició" li va contestar la mare. Des de la seva mirada innocent, ella desconeixia en què consistia el ritual que simbolitza el pas de l'infantesa a l'edat adulta que li acabaven de practicar a la seva amiga. No sabia què era la mutilació genital.
Aquest fet va marcar la seva vida. "La nena va deixar de jugar i ballar com abans al patí. Va perdre l'alegria que tenia. Ara suposo que tindria problemes de salut derivats de la mutilació". Actualment Bombo és la presidenta de l'Associació de Dones Immigrants Subsaharianes a Catalunya. La seva empenta la va portar a marxar del Senegal fa 18 anys. "Sempre he sentit la motivació per defensar els drets de les persones molt endintre. Al meu país ser feminista és molt complicat".
Bombo explica que en algunes ètnies practiquen la MGF per raons de tradició. "El fet d'estar mutilada dóna un estatus social. Simbolitza puresa. És necessari per a poder casar-se i formar una família". Descriu una societat on aquest costum passa de mares a filles perquè no volen ser discriminades per ser diferents a la resta de la comunitat. "No és una qüestió cultural, si no de tradició i les tradicions són revisables".
Encara que al Senegal la MGF es va prohibir l'any 1999, costa que la societat interioritzi els motius. "La lluita contra la mutilació genital l'ha de liderar la dona africana. I això només és possible a través de l'educació" declara amb fermesa. Creu que la clau està en la formació de personal docent, mèdic, integradors socials i mediadors d'aquests països. "Una persona de la comunitat té més influència a l'hora d'introduir el canvi".
Destaca la importància de no estigmatitzar i culpabilitzar les dones. "He conegut noies procedents d'Àfrica a Espanya que fins que no han visitat un metge, no s'han adonat del que els han fet. Si t'extirpen una part del cos quan tens pocs anys, no ho recordes." La mutilació comporta dolències físiques i mentals que en alguns casos són de per vida i que elles no comprenien.
Avui 6 de febrer es commemora el Dia Mundial de Tolerància Zero amb la Mutilació Genital Femenina (MGF). Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), la MGF comprèn aquells procediments que, de forma intencional i per motius no mèdics, alteren o lesionen els òrgans genitals femenins.
"Per què a mi no em feu una cerimònia tan maca com la que li han fet a la meva companya de classe" –va preguntar amb enveja la Bombo Ndir quan tenia 11 anys– "Tu ets dona i ets musulmana com ella, però nosaltres no seguim aquesta tradició" li va contestar la mare. Des de la seva mirada innocent, ella desconeixia en què consistia el ritual que simbolitza el pas de l'infantesa a l'edat adulta que li acabaven de practicar a la seva amiga. No sabia què era la mutilació genital.
Bombo explica que en algunes ètnies practiquen la MGF per raons de tradició. "El fet d'estar mutilada dóna un estatus social. Simbolitza puresa. És necessari per a poder casar-se i formar una família". Descriu una societat on aquest costum passa de mares a filles perquè no volen ser discriminades per ser diferents a la resta de la comunitat. "No és una qüestió cultural, si no de tradició i les tradicions són revisables".
Encara que al Senegal la MGF es va prohibir l'any 1999, costa que la societat interioritzi els motius. "La lluita contra la mutilació genital l'ha de liderar la dona africana. I això només és possible a través de l'educació" declara amb fermesa. Creu que la clau està en la formació de personal docent, mèdic, integradors socials i mediadors d'aquests països. "Una persona de la comunitat té més influència a l'hora d'introduir el canvi".
Destaca la importància de no estigmatitzar i culpabilitzar les dones. "He conegut noies procedents d'Àfrica a Espanya que fins que no han visitat un metge, no s'han adonat del que els han fet. Si t'extirpen una part del cos quan tens pocs anys, no ho recordes." La mutilació comporta dolències físiques i mentals que en alguns casos són de per vida i que elles no comprenien.
Comentarios
Publicar un comentario