“Quan els europeus van venir al meu país no portaven visat”, assenyala amb ironia la Bombo Ndir, nascuda al Senegal. Aquesta mediadora intercultural, que viu a Barcelona des de fa 17 anys, defineix el procés migratori com un túnel: “Entres a un lloc i, quan en surts, a l’altra banda t’hi pots trobar moltes sorpreses”. Ella coneix bé els perills i la foscor d’aquest “túnel”, no només per l’experiència pròpia sinó per la dels immigrants -sobretot dones- que ha ajudat com a agent d’acollida de l’Ajuntament de Granollers, fins fa tres anys, i com a presidenta de l’Associació de Dones Immigrants Subsaharianes (ADIS). La Bombo va ser pionera de la immigració femenina quan va marxar del Senegal després de divorciar-se l’any 1998. Des de llavors ha vist créixer a poc a poc el nombre de dones que, com ella, fan el salt per compte propi. “Ara les dones envien tauletes als seus fills que són a l’Àfrica per ajudar-los amb les mates per l’Skype”, explica. Tant han canviat els temps. La Bom
Comentarios
Publicar un comentario